Fins aviat!

No sé ni per on començar. Han sigut uns mesos molt intensos. Ha passat de tot. Part del treball desaparegut, coses que no sortien, presses a última hora, nervis, malestar, ... i tot això combinat amb el dia a dia: feina, casa, família, altres assignatures... I haig de dir, Anna, que no sé com ho fas! Amb dos criatures!! (ho havia de dir). I tant la Laura com l'Emma C., amb altres assignatures (i altres coses, evidentment) .....Ara mateix no m'empenedeixo d'haver agafat només una assignatura, perquè hauria patit molt! (i amb lo que m'estresso jo, doncs ja em direu...) Us haig de felicitar a les tres, de tot cor. Sou unes superwomans!

Al principi, com ja he mencionat, li tenia bastant por a l'assignatura. Però ara me n'adono que no és per tant. Amb paciència i molta feina, tot surt. Haig de confessar que quan el Joan, al principi, ens deia que ens aniria dient, pas a pas, tot el que havíem de fer, hem vaig agobiar... Eren moltes preguntes i dubtes, però veient el resultat, veig que és una manera molt interessant de treballar. A mesura que fèiem les diferents fases de les PACs, ens anava introduint nous temes i exercicis. Vulguis o no, el cervell treballa millor amb informació clara i concisa. Us imagineu la presentació de la PAC 2, amb una parrafada enorme de tot el que s'havia de fer?

La PAC 1, com molt bé han dit les meves companyes, va consistir en molts dubtes i moltes pors. No ens coneixíem i no sabíem que podíem esperar. Tot va ser posar-s'hi. I de seguida ens vam entendre a la perfecció. Vam decidir, sense gaire discussió, el tema del projecte, els acords grupals i la planificació del que han estat aquests últims mesos. I tot i que no hem fet gaire cas de la planificació inicial, ara ja sabem que potser, l'hauríem d'haver fet més realista. A part, les cerques amb el delicious em van proporcionar molta experiència. Ara, amb altres assignatures, és una eina que utilitzaré segur.

Amb la PAC 2, vaig aprendre moltes coses en poc temps i això em fa sentir realitzada. Igual que el delicious, tant la wiki com el blog, són dues eines molt pràctiques que de ben segur seguiré utilitzant al llarg de la meva vida. És més, fa qüestió d'un mes, vaig crear un blog per una nova empresa del meu pare. I toquetejant tant la wiki com el blog em va fer veure que no era tant patosa amb les noves tecnologies com em pensava. Aquesta confiança em va servir molt per no desanimar-me amb el semestre en general.


La PAC 3, i crec que totes coincidirem, va ser la més difícil. Ja no per la complexitat de la pràctica en si, sinó per la quantitat d'hores que vam haver de dedicar. I redactar és complicat quan desconeixes la matèria. Ho has d'entendre i assimilar tot el que llegeixes, per tant, necessites temps. I com que som Superwomans, doncs no en teníem tant com haguéssim volgut.


Finalment, amb la PAC 4 he anat més tranquil·la (suposo que totes). Amb l'excepció dels dos dies que vaig estar sense parar provant a posar la música a la introducció de la wiki. M'ho vaig acabar prenent com a personal. 


Considero que hem fet un gran equip. Ens hem entès, ens hem recolzat quan alguna no podia o no sabia, ens hem rigut, hem après moltíssim i hem arribat fins al final amb la satisfacció d'haver fet una molt bona feina. Per tant, quan tanquem el blog, ho hem de celebrar!


Molts ànims a totes les que encara teniu exàmens. Penseu que ja queda poc i tindrem unes molt merescudes vacances! 



Una abraçada companyes i fins aviat! Ha estat un plaer!




Emma R.